Serra de Cardó
La serra de Cardó situada entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre forma un conjunt muntanyós que es desplaça des de l’interior de la vall de l’Ebre fins la mar. El punt més elevat és la Creu de Santos (942 m). Distribuïts arreu de la serra hi trobem diferents nuclis abandonats com: Sallent, Cardó o Costumà.
Les precipitacions són escasses però el fet de presentar sòls calcaris propicia la formació de corrents subterrànies que originen fonts medicinals (bicarbonatades i arsenicals), és per això que s’hi instal·là un balnerai i una planta embotelladora d’aigua mineral.
L’indret més visitat és la Vall de Cardó, la qual compta un patrimoni religiós incalculable i un entorn natural amb una gran biodiversitat. S’hi accedeix per Rasquera, al sud de la comarca, on en surt una carretera pavimentada que ens condueix fins aquest punt.
El balnerai de Cardó, situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare, a la mateixa Vall de Cardó, fou construït el 1606 pel carmelí Fra Pau de Crist, qui establí una comunitat religiosa. El conjunt patrimonial estava format pels edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites distribuïdes en el seu entorn més immediat. Després de les desamortitzacions del 1835 es convertí en balneari, també fou l’Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre i durant els últims anys funcionà com a planta embotelladora.
La vegetació de la serra de Cardó, gaudeix d’una gran biodiversitat i bon estat. A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló (palmera autòctona europea) totes dos espècies protegides.